Port de Coma-ruga

Josep Bargalló: "La nàutica no és una activitat gens elitista"

Jordi Lleó El Vendrell 31-08-2017 10:07

Josep Bargalló, l’històric gerent del port de Coma-ruga se jubila a principis de setembre. Jordi Lleó

Josep Bargalló, l’històric gerent del port de Coma-ruga se jubila a principis de setembre

El repàs de la seva trajectòria laboral serveix per seguir la història d’aquesta infraestructura

PUBLICITAT

Josep Maria Bargalló treballa al Club Nàutic Coma-ruga d’abans que hi hagués port. El dia 8 de setembre se jubila. Culmina així una vida laboral lligada a aquesta entitat des que es va construir el port, fins just ara que s’han iniciat les obres de remodelació d’aquesta infraestructura. Repassant la trajectòria de Bargalló és pot escriure la història del Port de Coma-ruga. Ell, millor que ningú, pot fer aquesta sentència “la nàutica no és una activitat gens elitista. Tothom ho pot practicar, independentment del nivell adquisitiu. L’escola de vela és un lloc és un lloc d’inici a aquest tipus d’oci per a tota la família”.

Bargalló va entrar a treballar al Club Nàutic Coma-ruga quan tenia 22 anys. Llavors, al 1974, s’utilitzava la platja de Coma-ruga per l’avarada de les embarcacions. Feia quatre anys que s’havia creat l’entitat des de la Asociación de Residentes y Propietarios. L’afició anava a més i cada cop s’havien d’avarar més barques i més grans, amb un feixuc motor elèctric. Així que es va demanar una concessió de l’espai marítim per construir un port. “Pel que sembla el vincle d’estiueig a Coma-ruga del ministre d’Hisenda d’aquell moment, Antonio Barrera, va influir en la concessió per a 30 anys”, apunta Bargalló. De fet, aquest barri marítim del Vendrell, potser més que Sant Salvador, ja era tot un reclam turístic de primer nivell, aprofitant la tirada del balneari. Sigui com sigui, el 1976, amb el port nou ja es van començar a vendre els 265 amarraments, d’entre sis a 15 metres. Aquell era port singular, tenia forma de T respecte el litoral amb el que s’hi unia a través d’un llarg pantalà.

El 2005 s’acabava la concessió i calia replantejar la infraestructura. Bargalló recorda que un primer projecte contemplava l’obertura d’un gran espai de locals comercials entre la plaça Germans Trillas i port, “però veient la mala recepció que han tingut aquests locals a altres ports, vam creure que no ens podíem arriscar. Els serveis que s’hi podrien ubicar els usuaris els troben al llarg del passeig marítim”, comenta el gerent.

La crisi va frenar el nou projecte. El Club Nàutic Coma-ruga continuava la gestió del port a través d’un contracte. “Durant aquests anys fèiem el mínim per subsistir. Els propietaris dels amarraments van passar a disposar-los de lloguer. El cert és que l’oci és un dels sectors que s’ha vist més alterat per la recessió”. Ara sembla que el port ja nota que s’està superant aquest impàs i es pot tirar endavant el nou projecte. De fet, ja s’ha aconseguit renovar la concessió i ja hi ha venuts la meitat dels 224 amarraments que tindrà el port. És tracta d’una inversió d’1,7 milions d’euros que afrontarà l’entitat que té 270 socis. Ja s’ha retirat el pantalà i ara s’accedeix al port per una passera de paviment de mig metre d’alçada amb sorra a banda i banda. Ara es procedirà a tancar la banda de llevant, “perquè aquest port és l’únic que queda amb dues bocanes”. Així quedarà un port recollit, més segur, i potser més familiar, sense cap més ambició.

Bargalló va començar a treballar d’administratiu al Club Nàutic Coma-ruga i després va passar a ser gerent. Creu sincerament que “tothom pot tenir una petita embarcació i practicar la navegació d’alguna manera. Ara s’ha tornat a animar la gent i torno a veure la il·lusió de la gent que acaba de descobrir la nàutica”. Tot plegat ho diu des d’una de les terrasses més privilegiades de Coma-ruga, la de sobre el local social del Club Nàutic, que per cert, està oberta al públic i que ofereix unes espectaculars vistes. La jubilació de Bargalló només es veurà alterada per l’aturada laboral, perquè continuarà al capdavant de l’Associació de Donants de Sang del Baix Penedès, dels Pastorets del Vendrell, organitzant les festes de barri, col·laborant amb el Misteri de l’Ecce Homo i amb el Voluntariat per la Llengua. 

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon