40 aniversari

"L'Institut d'Estudis Penedesencs neix amb un objectiu reivindicatiu, que es cristal·litza ara amb la Vegueria"

Laura Fuertes Vilanova i la Geltrú 18-10-2017 06:52

L'historiador vilanoví Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs. Laura Fuertes

Entrevista a l'historiador vilanoví Albert Tubau, president de l’Institut d’Estudis Penedesencs, coincidint amb el 40 aniversari del centre territorial

PUBLICITAT

L’Institut d’Estudis Penedesencs és una associació cultural dedicada a l’estudi  i la divulgació de la cultura i el territori del Penedès. Aquest any, celebra el seu 40 aniversari i hem pogut parlar amb el seu president, Albert Tubau.

Amb quina vocació neix institut?

Va néixer el març de 1977, ara fa 40 anys, al Castell de Sant Martí Sarroca, per part d’un grup de gent del Garraf, de l’Alt i el Baix Penedès que tenien la intenció de reprendre l’essència del que havia sigut el Penedès medieval, quan tot això era un territori comú amb una identitat molt específica i molt pròpia. Aquest grup va decidir que això hauria d’estar representat, així doncs, després de diversos intents, l’any 77 es crea aquesta institució.

L’objectiu principal d’aquesta fundació era conèixer, estudiar i divulgar la història, la geografia i el folklore del territori penedesenc. A diferència d’alguns centres d’estudis, aquest neix, a més a més, amb un punt reivindicatiu: es busca reivindicar el territori. Això s’ha cristal·litzat recentment amb la Vegueria del Penedès.

Quina ha estat la seva vinculació a l’Institut d’Estudis Penedesencs, ara que se celebren els 40 anys de l'entitat?

Vaig entrar a la junta de l’IEP fa vint anys, l’any 1998, passant aquesta primera etapa com a president. Posteriorment, en els darrers vint anys, no he deixat d’estar a la junta. En aquest últim període, quan ja em plantejava marxar perquè estic a favor de deixar entrar a gent nova amb aires renovats, m’he trobat de nou amb la presidència. El mes de març de l’any vinent, just quan fa vint anys que vaig entrar, finalitzo la meva presidència.

Quin és el perdil de socis té l’IEP?

Hi ha associats de tota mena, però el perfil tradicional ha estat sempre el de gent molt vinculada a la societat civil, que ja formava part d’altres entitats i que col·laborava en temes, com per exemple, festa major. El que nosaltres hem intentat sempre és trencar amb la imatge estereotipada de gent erudita, dedicada a l’estudi. En aquest aspecte, el tema de la Vegueria ens ha ajudat molt, ja que hem abanderat l’aspecte reivindicatiu i, a més a més, ens hem convertit en un element de referència per les administracions del territori a l’hora de consensuar polítiques culturals, de paisatge... ja que ens estan tenint molt en compte. Actualment, estem formant part de més de 20 organismes on allà aportem la nostra experiència.


El col·lectiu juvenil també s'apropa a l'institut?

Aquest és el nostre handicap, costa molt atraure a gent jove. Nosaltres hem apostat per diverses vies. En el seu moment, vam tenir una secció de sociologia amb gent jove que va funcionar molt bé.  L’altre aspecte interessant és que nosaltres, des de fa uns anys, posem al servei dels estudiants i dels instituts de secundària ajudes i orientació per desenvolupar els treballs de recerca.

Creu que hi ha una falta d’interès cultural, una pèrdua d’aquest vincle per part de la gent jove?

Penso que avui dia la gent jove està més implicada que mai en moltes causes socials. Les xarxes socials també provoquen que tot estigui interconnectat, costa molt viure al marge del que passa. Però també coincideix amb una època on la gent jove té moltes dificultats econòmiques i, per tant, dificulta la situació.

Creu que ha afectat la crisi econòmica al dia a dia de l'Institut d'Estudis Penedesencs?

Evidentment ens ha afectat, i en especial en dos aspectes. Un d’ells fa referència als ajuts que rebem, a les contribucions que tenim com a institut, que són de tres tipus: els recursos propis, els associats i la col·laboració amb les administracions. Per altra banda, hi ha les fonts privades. Abans teníem una col·laboració molt important, que era Caixa del Penedès, però al desaparèixer vam haver de buscar altres fonts de finançament. Trobem gent que ens ajuda, però amb moltes dificultats. 

Lideren projectes i treballs que impulsen la recuperació de la memòria històrica.

Sí, és l’emblema de tot plegat. Ens hem centrat molt en les recuperacions dels aeròdroms de la Guerra Civil que hi va haver al Penedès, en les defenses costaneres i en tots aquells elements que formen part de la història de la Guerra Civil. Intentem salvaguardar tot això fent visites guiades. Ens hem centrat molt en això, però sense desatendre les altres seccions de l’institut. Tenim una secció molt activa de toponímia, per exemple, on es rescaten els topònims del territori del Penedès i s’han editat monogràfics de Vilanova, Vilafranca, d’Olivella... Interessa anar agafant tot el territori i, en aquest aspecte, ens està anant molt bé.

Respecte a la cohesió de la Vegueria del Penedès, creu que és un problema la diferència entre les comarques?

La diferència entre comarques sempre hi és. No volem caure en el tòpic de reivindicació romàntica, és cert que hi ha hagut un territori comú, que després va haver-hi la Vegueria del Penedès i que, al final, totes les organitzacions administratives han fet molt de mal pel fet d’esquarterar el Garraf i l’Alt Penedès amb la província de Barcelona i que el Baix Penedès quedés a Tarragona. Una altra de les coses que ha fet molt de mal és el fet que el Garraf perdés la seva denominació Penedès, si el Garraf s’hagués dit Marina del Penedès, segurament ajudaria a crear consciència.

Més enllà d’aquest esquema més romàntic, el que nosaltres volem fer entendre és que és necessari aquest territori comú perquè hi hagi equilibri i que, a més a més, ja respon a objectius reals de la societat.

Com arriba l’Institut d’Estudis Penedesencs a aquest 40 aniversari?

No hem deixat de fer coses malgrat les dificultats. Hem commemorat els 40 anys, vam fer una primera commemoració al mes de maig a Vilanova amb la festa de la cultura a l’auditori Eduard Toldrà. Es tractar de continuar fent coses. Estem presentant tres llibres i un quart en camí; estem presentant els actes de cultura al Penedès.
No només som una editorial, però sí que és cert que en aquests 40 anys s’han publicat 212 volums, per tant, és una activitat editorial potent.

Quins projectes de futur té l’IEP?

Actualment, tenim un de molt important que ja estem desenvolupant que és l’inventari del patrimoni immaterial del Penedès, que és un projecte de llarg abast. Es tracta de fer un inventari molt exhaustiu del patrimoni immaterial, del qual el Penedès és molt ric, ja que qualsevol poble té tradicions i festes molt arrelades. Hem fet una tria per tal de desenvolupar algunes i que quedi equilibrat territorialment.

Amb motiu dels 40 anys d’existència, se celebra al llarg del cap de setmana un seminari d’història. Com es presenta?

Aquest seminari, que és encertat amb l’actualitat que se’ns presenta, està relacionat amb la conflictivitat. Hem centrat totes les jornades i seminaris en una temàtica comuna i, en aquest cas, ha sigut aquesta. Es presenta gent que està fent estudis sobre la conflictivitat, des de l’agrària fins a temes sindicals, fins i tot, un d’ells gira al voltant de les disputes entre Vilanova i Vilafranca.

S’inicia divendres amb la jornada inaugural al Museu Víctor Balaguer amb una conferència introductòria i segueix dissabte al Foment amb la presentació de les ponències del seminari, on els autors explicaran els seus àmbits de treballs i que posteriorment seran publicades en un volum. Finalitza diumenge amb una visita al Castell de Subirats.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon