Política municipal

Pressupostos participatius

Miquel Casellas El Vendrell 24-10-2017 08:47

Ajuntament del Vendrell. Eix

PUBLICITAT

Anem a fer una mica d’història recent. L’any passat es van triar al Vendrell els 7 tresors del patrimoni cultural del Vendrell per votació popular. Evidentment set varen ser els escollits, però n’hi havia uns quants més que tenien més punts, a priori, que no pas alguns dels que varen sortir, però clar en aquestes coses com passa en alguns programes televisius et trobes un “foro de cotxes” i et fa campanya pel menys afavorit i acaba guanyant davant els millors.

Un alcalde i un consistori està basat amb un batlle i els seus regidors, però s’ha de tenir clara una línia d’actuació allí on sigui més necessari i on faci més falta. No té cap sentit que un grup de veïns d’una urbanització votin a favor de posar papereres a la seva zona quan al centre de la ciutat no n’hi ha. És una cosa que s’ha d’analitzar a nivell global sinó correm el risc que la cosa marxi pel lloc menys pensat. Això dels tresors del Vendrell és d’aquestes coses folklòriques que d’aquí quatre dies només estarà en el record dels afortunats, del seu cercle i poca cosa més. No té més transcendència perquè és una cosa poc transcendental com buscar el millor entre un partit de bàsquet i un de futbol. Cadascú tindrà els seus seguidors. Fet aquest tipus de tria és massa arriscat si realment som conscient del que tenim a les nostres mans. La nostra mentalitat no ha superat les conseqüències  d’alguna d’aquestes cadenes de televisió que estan acostumats a comparar el que faci falta.

Aquest tipus d’iniciatives estan bé en el seu plantejament inicial a l’hora que serveix  per recollir vots. A mesura que es va aplicant,  en molts casos va perdent objectivitat i se situen per viaranys incerts.
Depèn de la gent que faci més campanya acabarà sortint un projecte triomfador però no té perquè ser el millor ni el més adequat dels presentats.

Quan fan reunions d’aquest tipus o processos veus que el percentatge que hi va són molt simbòlic en relació a la gent que hauria d’estar convocada. Aquests pocs, en realitat representen a tota la globalitat, però a vegades les decisions en petit format no són les més encertades. La gent acostuma a anar a votar un cop a l’any o cada dos anys de mitjana i deixa els polítics que decideixin. Són aquests darrers qui han de decidir si això és fa aquí o allà. Ells tenen la responsabilitat. Llavors trobem el proper pas, quan un veí es queixa, llavors se li comenta que algun procés participatiu ha decidit allò quan en realitat això vol dir que quatre veïns en nom de la col·lectivitat han preferit una acció per sobre d’una altra.

El pastís de tot això s’ho acostuma a emportar l’empresa que organitza aquests processos que ja ho té tot controlat i sap com treure llum als números i als resultats en nom de la participació ciutadana i dels quatre gats que hi han pres part.

Aquest tipus d’accions en un poble petit o en un col·lectiu de persones no gaire nombrós pot donar grans resultats, però com és gran és la localitat els seus veïns acostumen a ser més individualistes i la cosa es complica una mica.

Hi ha processos d’aquest tipus que no cal que es compleixi tot el protocol amb la corresponent despesa. Un regidor d’un municipi del Baix Penedès amb un pressupost preocupant per tirar endavant el municipi després que la seva predecessora en el càrrec havia contractat nous treballadors al consistori per guanyar vots en el seu electorat va preguntar als seus veïns que preferien pagar més IBI o fer una festa major senzilla? La gent va saber en primer moment quina era la resposta correcta a aquest dilema. La cosa va quedar prou clara. Aquest també va ser un procés de participació ciutadana bàsic i va servir perquè al final sense pujar l’IBI aconseguissin una festa major digna posant imaginació i apostant per nous valors i propostes que trencava el que estava acostumada la localitat i deixar enrera polítiques barroeres per captar vots.

Recordem l’escadussera participació d’uns plans semblants a Coma-ruga i la mala sort hem tingut amb l’Edusi i el seu emplaçament al Botafoc, amb les populars oliveres que ves a saber quin és el seu estat actual.

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon