Vehicles Elèctrics

El Penedès només disposa de 25 punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics

Jordi Lleó Vilanova i la Geltrú 25-01-2018 06:24

El Penedès només disposa de 25 punts públics de recàrrega per a vehicles elèctrics. Jordi Lleó

La xarxa d’estacions de recàrrega és molt reduïda i irregular en el territori malgrat que s’avança en les bonificacions fiscals per als vehicles elèctrics

Des d’Applus Idiada s’indica que una de les dificultats del desplegament de punts de recàrrega ha estat la normalització i els tipus de connectors

PUBLICITAT

La implantació del vehicle elèctric redueix la dependència dels productes derivats del petroli, millora la qualitat de l'aire de les ciutats, i es redueix també l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Però tambè permet un nou posicionament de la indústria de l'automòbil.

El parc mòbil de vehicles elèctrics augmenta, però el desplegament del nombre d'estacions de recàrrega d'accés públic s'està realitzant de manera molt irregular malgrat l'existència del Pla d'Acció per al desplegament d'Infraestructura de Recàrrega per als Vehicles Elèctrics 2016-2019 (PIRVEC). Són molts els ajuntaments que incorporen importants bonificacions als impostos locals als propietaris de vehicles de zero emissions.

L'Ajuntament de Cubelles anunciava fa dues setmanes que tot i no haver rebut una subvenció de l'Institut Català d'Energia invertiria 30.000 euros en la instal·lació de quatre connexions de càrrega semiràpida, amb un topall màxim de càrrega de 30 minuts. El preu mitjà de les càrregues per usuari es calcula entre els 3 i 4 euros, de manera que la inversió anual es xifra en uns 5.000 euros que aniran a càrrec de l'Ajuntament fins a l'any 2020. Actualment el parc mòbil censat d'uns 6.500 vehicles, dels quals, 36 són elèctrics.

Al darrer ple ordinari de l'Ajuntament de Vilanova es va aprovar per unanimitat una proposta dels regidors no adscrits David Montes i Ariadna Llorens per la realització d'un pla director del desplegament de punts de recàrrega de vehicles elèctrics. La moció recollia que no té cap sentit afegir bonificacions, quan no es proporciona una xarxa de recàrrega que faci viable l'ús de vehicles elèctrics. Actualment a la ciutat hi ha un punt de recàrrega públic, a l'aparcament de la plaça Charlie Rivel, però que en aquests moments no dóna servei. A Sant Pere de Ribes es van posar en funcionament dues estacions de recàrrega semiràpida, una al nucli de les Roquetes i l'altre a Ribes, totalment gratuïtes. En aquest sentit, Sant Sadurní d'Anoia aquest desembre també va posar en servei una estació d'aquest tipus tot i tenir registrats nou vehicles al municipi, tres dels quals són de l'Ajuntament.

Segons l'aplicació electromaps.com, la resta de punts de recàrrega pública al Penedès es completen amb els vuit de Sitges (la majoria en hotels), un a Cunit, a l'Arboç un altre, quatre a Vilafranca del Penedès, cinc més repartits entre Sant Pere Molanta, Pacs del Penedès, la Bleda i Sant Martí Sarroca, i dos al Vendrell, un dels quals a Coma-ruga. Precisament, aquest darrer municipi s'ha acollit al projecte del PIRVECV. En aquest moment s'estan fent els plecs per contractar la implantació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics a la zona del Mercat Municipal. L'operació va lligada una subvenció de l'Institut Català d'Energia d'uns 40.000 euros.

El vilanoví, Ignasi Ferrer, director de Corporate Integration and Innovation del grup Applus Idiada, amb seu al polígon de l'Albornar, a Santa Oliva (Baix Penedès), considera que el propietari d'un vehicle elèctric "no hauria de confiar en l'oferta pública per a la recàrrega. És només una mesura de suport. L'increment de vendes de vehicles elèctrics i híbrids endollables respon a l'increment de l'oferta de vehicles nous, a la millora de les seves prestacions i al fet que són competitius en molts casos d'ús".

Idiada com a centre de desenvolupament tecnològic i d'homologació de vehicles està involucrada des del 2002 al sector del vehicle elèctric. Ignasi Ferrer creu que més que la manca de punts públics de recàrrega, una de les dificultats ha estat la normalització de protocols de càrrega i tipus de connectors. "A la càrrega ràpida conviuen estàndards japonesos i europeus amb solucions pròpies de determinats fabricants individuals com Tesla. Una altra dificultat ha estat la falta d'un model clar de negoci", indica Ferrer.

El resultat és que Barcelona té prou punts de recàrrega públics que faciliten aparcament i recàrrega gratuïta en superfície i també punts de recàrrega als aparcaments públics de pagament subterranis, "però aquest no és el cas de la resta de Catalunya. L'aeroport de Barcelona, per exemple, no disposa de cap punt de recàrrega en cap dels seus aparcaments, de moment. En canvi, Andorra és un exemple de model de desplegament de la infraestructura de recàrrega força bo", comenta el director.

Segons l'Idiada, l'autonomia està augmentant. La majoria dels híbrids endollables ofereixen 50 quilòmetres d'autonomia en mode totalment elèctric. Els purament elèctrics superen de llarg els 200 quilòmetres d'autonomia i les noves generacions arribaran força més amunt. El principal repte és millorar la tecnologia de les bateries per augmentar densitat energètica i durabilitat. Però, en qualsevol cas el desplegament de la xarxa de distribució elèctrica planteja diversos reptes, "caldrà trobar mesures que evitin pics de consum que exigeixin molta potència contractada per a períodes breus i que afavoreixin una demanda molt estable", indica Ignasi Ferrer. D'altres reptes són els d'aconseguir que les bateries tinguin molta capacitat i al mateix temps es puguin recarregar molt ràpidament. I en l'àmbit econòmic, caldrà trobar models de negoci per a la recàrrega que serveixin quan el mercat sigui més gran. "Segurament caldrà que deixi de ser gratuïta per a l'usuari", apunta el director.

Sembla estrany que malgrat els avantatges i oportunitats per al desenvolupament d'una mobilitat sostenible hagi trigat tant el desplegament i comercialització del cotxe elèctric. Segons Ignasi Ferrer, la demanda respon lentament a l'oferta, "però sens dubte el futur és elèctric i les marques ho saben. La tecnologia necessita desenvolupament i suport de la demanda. Ara ja hi ha prou mercat perquè la comercialització s'acceleri. Milloren les prestacions i, per tant, res no fa pensar que la demanda no hagi d'acompanyar aquest creixement de l'oferta". Finalment el director, explica que un factor que podria facilitar el desplegament del vehicle elèctric és trobar una segona vida per a les bateries. "Les bateries són molt cares i podrien tenir un valor residual significatiu una vegada exhaurida la seva vida útil en el vehicle. A l'Amsterdam Arena és reutilitzen moltes bateries de Nissan Leaf com a part de la instal·lació elèctrica de l'estadi".

T'ha interessat aquest contingut?

Subscriu-te al butlletí d'Eix Diari i rebràs la informació més destacada al teu correu electrònic

Mitjançant l'enviament del meu email confirmo que he llegit i accepto la política de privacitat.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon