UN ANY DE L'1-O

Milers de persones van mobilitzar-se fa un any pel referèndum al Penedès i Garraf, sense incidents remarcables

ACN/ Redacció Vilanova i la Geltrú 30-09-2018 10:58

Milers de persones van mobilitzar-se pel referèndum de l'1-O fa un any al Penedès i Garraf, sense incidents remarcables. EIX

La vigilància a les escoles i centres cívics i les manifestacions de les jornades posteriors van fer història al territori (VÍDEOS)

Un jutjat del Vendrell va obrir diligències prèvies per una denúncia contra la Generalitat per l'ús de les seves dades, una altra contra els Mossos per no actuar en un CAP que ha obert per votar

PUBLICITAT

GALERIA D'IMATGES DE L'1-O

Catalunya va celebrar l'1-O del 2017 un referèndum d'autodeterminació convocat pel Govern de la Generalitat, amb la pregunta 'Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de República?'. Es van poder recomptar un total de 2.286.217 paperetes, de les quals 2.044.038 (90,18%) donaven suport al 'sí'. El referèndum va estar marcat per l'acció de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. L'executiu presidit per Carles Puigdemont va quantificar en 319 els col·legis electorals (un cens de 770.000 persones) tancats per la Guàrdia Civil, la policia espanyola i els Mossos d'Esquadra. El Govern va xifrar en més de 800 els ferits -en un primer moment- per les càrregues dels cossos de seguretat de l'Estat. El govern espanyol de Mariano Rajoy va celebrar la "lleialtat" de la policia i va advertir que l'executiu respondria amb la Constitució.

Al Penedès i Garraf, la celebració del referèndum va mobilitzar milers de persones no només durant la jornada de votacions, sinó la nit durant tot el cap de setmana amb l'organització d'activitats a les escoles per evitar que es tanquessin i per protegir l'arribada de les urnes. De fet, la jornada va transcórrer sense incidents remarcables a les tres comarques del Penedès. Les jornades posteriors van deixar xifres rècord de participació en unes manifestacions multitudinàries arreu del territori per mostrar el rebuig contra l'actuació de la policia i per defensar el resultat del referèndum.


29 i 30-S

El divendres 29 de setembre del 2017 a la nit acabava la campanya del referèndum. En un acte conjunt dels partits i les entitats sobiranistes a l'avinguda Maria Cristina de Barcelona, el president d'Òmnium, Jordi Cuixart, feia una crida per defensar els col·legis electorals davant els "atacs" de l'Estat, ja des d'aquella mateixa nit: "Que no quedi cap escola sense protegir, avui als col·legis i diumenge a les urnes!". Així, la matinada del 29 al dissabte 30 es van començar a ocupar pacíficament les primeres seus de l'1-O per garantir-ne l'obertura, dos dies més tard.

A les 10:30 del matí del dissabte 30 la Guàrdia Civil entrava al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) de la Generalitat. Al migdia la conselleria d'Exteriors va enviar un informe a totes les cancelleries per confirmar que l'1-O es podria votar. Aquella nit molt col·legis electorals van continuar ocupats pacíficament, plens de gent que volia assegurar que els centres continuessin oberts de cara a la votació de l'endemà.

El dia de l'1-O

A les 5:00 del matí del diumenge 1 d'octubre una seixantena de vehicles de la Guàrdia Civil van sortir del Port de Barcelona amb l'objectiu d'impedir el referèndum. Alhora es formaven les primeres cues als col·legis electorals arreu del territori. A les 6:00 arribaven ja les urnes de l'1-O. Poc després de les 7:00 del matí el Govern informava que el cens seria universal, que els ciutadans podrien votar en qualsevol col·legi, sense necessitat de tenir cap sobre i amb l'opció d'imprimir les paperetes a casa. Poc després, a les 8:00 -una hora abans de l'obertura dels col·legis- la Guàrdia Civil publicava a Twitter l'article 1.2 de la Constitució recordant: "La sobirania nacional resident en el poble espanyol".

Abans de les 9:00 la policia espanyola i la Guàrdia Civil ja intervenia en diversos col·legis. El CEIP Ramon Llull de Barcelona era un dels punts més tensos, amb una vintena d'antidisturbis de la policia espanyola. Un cop obertes les seus electorals continuaven formant-se llargues cues, al mateix temps que es distribuïen per les xarxes socials els primers vídeos i imatges sobre les accions i càrregues policials. Pocs minuts després de les 9:00 la policia espanyola ja havia impedir per la força l'obertura del col·legi on havia de votar l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, a Sabadell. Les accions policials es van concentrar, sobretot, al llarg del matí i el migdia del diumenge. Hi va haver actuacions de la policia espanyola, la Guàrdia Civil i els Mossos en 625 localitzacions de 245 municipis, amb 77 càrregues policials incloses.

Dels municipis que van rebre càrregues policials dels cossos espanyols en destaquen Aiguaviva, Alcarràs, Artesa de Lleida, desenes d'escoles, instituts i centres de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, Cabra del Camp, Callús, Canyamars i Dosrius, Castellbisbal, Castellgalí, Esponellà, Fonollosa, Garrigàs, La Tallada d'Empordà, Menàrguens, Mont-roig del Camp, Móra la Nova, Ponts, Puigverd de Lleida, Roquetes, Sant Andreu de la Barca, Sant Carles de la Ràpita, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Esteve Sesrovires, Sant Iscle de Vallalta, Sant Joan de Vilatorrada, Sant Julià de Ramis -on havia de votar Puigdemont-, Sant Martí de Sesgueioles, Sant Miquel de Fluvià, Sarral, Soses, Vilabella i Vilalba Sasserra.

El vespre de l'1-O

Un cop van tancar els col·legis, la incògnita era si el Govern podria donar xifres reals, tenint en compte que molts centres havien tancat, i els cossos policials havien requisats centenars d'urnes arreu del territori. L'executiu va situar en tres milions els ciutadans que es van mobilitzar a l'espera de saber quants van poder votar. Mentre l'executiu de Puigdemont donava aquests detalls, els col·legis començaven el recompte mentre es mantenien les concentracions per a protegir les urnes. També continuaven les cues en diversos centres.

A les 20:45 Rajoy convocava tots els partits del Congrés per buscar "unitat" i celebrava la "lleialtat" de les forces de seguretat. El president espanyol va assegurar que l'1-O havia estat una "escenificació". Al seu torn, els Mossos defensaven via Twitter a les 21:00 hores que havien actuat complint les "ordres rebudes" amb els principis que inspiren la seva "noble professió". Poc abans de les 22:00 el Govern denunciava la Guàrdia Civil i la policia espanyola per lesions, coaccions, desordres i delictes contra els drets individuals.

Primeres reaccions

A les 22:00 centenars de persones es concentraven a plaça Catalunya cridant "hem votat". Els presidents de l'ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart -respectivament- feien una crida a una vaga general el dia 3 i encoratjaven el Govern a proclamar la República. A la mateixa hora arribava una cassolada multitudinària arreu del país en protesta de l'actuació de l'Estat. A les 22:30 el ministeri d'Interior informava de quatre detinguts per la intervenció policial. La xifra de ferits era de 844, 128 dels quals hospitalitzats, segons l'Estat.

Abans de les 23:00 Puigdemont anunciava que el Parlament proclamaria la independència si el 'sí' havia guanyat el referèndum. La CUP va demanar aquest mateix escenari, minuts després. El president de la Generalitat va apel·lar a la UE perquè Catalunya "s'ha guanyat el dret a ser respectada i reconeguda". Al seu torn, el PDeCAT defensava la idea de la vaga general: "Cal aturar el país", en paraules de l'aleshores coordinadora general, Marta Pascal.

Ja a mitjanit, a les 00:10 hores, el portaveu de la delegació internacional per l'1-O, Dimitrij Rupel, afirmava que el referèndum "s'havia fet sota circumstàncies difícils" i va qualificar la jornada d'"èxit". Just després, l'aleshores conseller de la Presidència i portaveu del Govern, Jordi Turull, anunciava de matinada que la Generalitat xifrava en 2.262.424 les paperetes no requisades al referèndum de l'1 d'octubre, el 90% de les quals favorables a la independència. Turull també informava que hi havia 73 denúncies per ferits en les càrregues policials, i 844 ferits, xifra que s'elevaria al miler els dies següents.

L'endemà

El 2 d'octubre l'Ibex 35 queia un 1,36% en l'obertura de la borsa, i la prima de risc pujava fins l'1,69%, set punts bàsics més que al tancament del divendres, i el nivell més alt registrat des de mitjans de juliol del 2017. Al matí l'aleshores vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, ja amenaçava amb el 155: "Estarem molt pendents del que faci la Generalitat, ens queda la via constitucional". El Consell Executiu del Govern es va reunir aquell mateix matí, amb l'aturada general de l'endemà, dia 3 d'octubre, i la declaració d'independència sobre la taula.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon