Referèndum

Un any del 20-S: jornada de detencions, escorcolls i mobilitzacions

ACN Barcelona 19-09-2018 01:04

Pla general de la confluència entre Rambla de Catalunya i Gran Via, amb centenars de persones concentrades davant el Departament d'Economia. ACN

L'operació de la Guàrdia Civil va marcar els dies previs a l'1-O, amb epicentre a la conselleria d'Economia

PUBLICITAT

El 20 de setembre de 2017 és una data en vermell al calendari del sobiranisme. Uns quaranta escorcolls –vuit dels quals en seus de la Generalitat-, una quinzena de detencions, i concentracions a tot el territori a només deu dies de l'1 d'octubre: des de primera hora d'aquell dimecres, ara fa un any, diversos agents de la Guàrdia Civil van entrar en dependències del Govern i, entre els detinguts, el llavors secretari general de la Vicepresidència, Josep Maria Jové, i l'exsecretari d'Hisenda, Lluís Salvadó. Com a resposta, concentracions en senyal de protesta que van tallar diversos carrers de Barcelona, la més massiva, a la Rambla de Catalunya. També n'hi va haver davant de la seu de la CUP, contra "un setge" de la policia espanyola, que no va entrar-hi finalment. Carles Puigdemont, president de la Generalitat en aquell moment, va denunciar la suspensió de l'autogovern en aplicar-se un "estat d'excepció" i va refermar la convocatòria de l'1-O. La Moncloa de Mariano Rajoy va demanar al Govern que hi renunciés per "evitar mals majors".

Per ordre del jutjat d'instrucció 13 de Barcelona que investigava els preparatius del referèndum, diversos agents van entrar a les dependències del Departament d'Economia, a l'Institut Català de Finances, als departaments de Governació i Afers Socials i al Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. No va ser fins després de gairebé 24 hores, que la Guàrdia Civil va abandonar la seu que dirigia Oriol Junqueras i alguns dels agents en van sortir amb capses i bosses. Vuit hores van ser dins del departament de l'exconsellera Dolors Bassa. Segons fonts del departament, van intervenir-hi material informàtic i documentació.

L'operació es va saldar amb una quinzena de persones detingudes que tenien càrrec a Govern aquell setembre. Al costat de Jové, Salvadó va ser un dels càrrecs amb més rang detingut aquell dimecres. Dies després alguns mitjans van recollir converses intervingudes durant la investigació en què Salvadó demanava a la seva secretària "llençar al pati" papers de la seva taula.

A banda d'ells dos, la Guàrdia Civil va arrestar David Franco, de l'àrea de Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) adscrit al Departament de Treball; David Palanques, del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI); Josué Sallent, llavors director d'estratègia i innovació del CTTI; Xavier Puig, de l'àrea TIC adscrit al Departament d'Afers Exteriors; i Joan Manel Gómez, del Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (CESICAT).

També va estar detingut Francesc Sutrias, llavors director de Patrimoni de la Secretaria d'Hisenda; Joan Ignasi Sànchez, llavors assessor del Departament de Governació; Natàlia Garriga, que era directora de serveis del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda; Josep Masoliver, de la Fundació puntCAT; Mercè Martínez, al càrrec de responsable de projectes territorials de Vicepresidència, i Rosa Maria Rodríguez Curto, que era directora general de servei de T-Systems. També es van detenir dues persones més vinculades a l'empresa de Bigues i Riells on es van trobar gairebé 10 milions de paperetes del referèndum.

A més, es va començar a investigar almenys 7 persones. Entre ells el llavors secretari general de Treball, Josep Ginesta; Jordi Cabrafiga, que era cap de gabinet de la consellera de Governació; Carles Viver i Pi-Sunyer, exdirector de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern; Joan Angulo, que dirigia la gerència del CTTI; Valentí Arroyo, de la direcció de serveis corporatius del CTTI; Lluís Anaya, de l'àrea TIC adscrit al Departament de Governació; i Montserrat Vidal, que era cap de processos electoral de Vicepresidència.

Les concentracions

Les detencions i els escorcolls van comportar una reacció al carrer. No només a Barcelona, sinó també en ciutats com Girona, Manresa, Tortosa i Vic al llarg del dia. Les entitats sobiranistes i la CUP van fer crides a primera hora per sortir al carrer des de la "no-violència". Poc abans de les 11 del matí, la Gran Via a l'alçada de Rambla de Catalunya i del carrer Aribau ja va quedar tallada per la concentració davant de la conselleria d'Economia; també la Via Laietana a l'alçada del departament d'Afers Exteriors, que també afectava el trànsit de plaça d'Urquinaona.

Amb agents dels Mossos i de la Guàrdia Civil a les portes, la seu d'Economia es va convertir en un dels centres de la mobilització. S'hi van veure clavells blancs i vermells i es van sentir clams com 'Les nostres armes són les nostres urnes', 'Votarem', 'No passaran', i 'Fora les forces d'ocupació'. Les hores van deixar pas a nous lemes: una urna gegant amb el lema 'Spain, is this your problem?' i el clam 'És una urna, no mossega'. Però un dels que més es va estendre a partir del 20-S, 'Els carrers seran sempre nostres'.

Enmig dels manifestants, diversos dirigents polítics de diferents colors polítics van arribar a les portes d'Economia, entre ells, l'exvicepresident del Govern, Oriol Junqueras, que va accedir-hi a través d'un passadís fet per voluntaris de l'ANC. En sortir-ne, va fer una crida a "la serenitat i a la calma" però va demanar també "'fermesa i persistència'' per defensar les institucions. "Només el poble salva el poble; el futur del país és a les mans de totes nosaltres, de tots vosaltres", va afirmar.

El dispositiu policial a Economia es va desfer 24 hores després. I es van retirar amb grues vehicles del cos policial espanyol, amb desperfectes. Hores abans, els voluntaris de l'ANC van crear un passadís a través del qual van sortir una desena de treballadors del departament a la una de la matinada. I al voltant de les 4 de la matinada i enmig d'un cordó policial dels Mossos d'Esquadra, alguns agents van sortir de la conselleria, quan ja s'havien retirat bona part dels milers de persones que s'havien concentrat a Rambla de Catalunya en senyal de protesta -la Guàrdia Urbana va xifrar el nombre d'assistents en uns 40.000 durant el dia. Les entitats havien fer una crida per dissoldre la concentració a la mitjanit.

Davant de la seu de la CUP

Un altre dels punts més calents de la jornada va ser davant de la seu de la CUP, al carrer de Casp, de Barcelona. Els anticapitalistes van xifrar la concentració en uns pocs milers de persones per frenar "el setge" dels agents de la policia espanyola, en aquest cas. Al cap d'unes hores es van enretirar de la porta del local cupaire amb material de campanya pel 'sí'. "Si volen entrar, haurà de ser per sobre dels nostres cossos”, havien advertit els exportaveus de l'esquerra anticapitalista entremig de crides a la calma.

Durant aquella jornada els cupaires van assegurar que els agents no tenien ordre judicial i que no els explicaven els motius de l'operació, tot i que la policia espanyola va assegurar que els agents eren a la seu de la CUP aplicant una ordre judicial. La policia posar punt i final al desplegament després de gairebé vuit hores. Diversos polítics van acostar-s'hi també, per traslladar-los el seu suport.

El paper dels Jordis

En un acte al migdia a la plaça de Sant Jaume, les entitats sobiranistes –Jordi Cuixart i Jordi Sànchez n'eren els líders-, acompanyats de perfils socials, van fer una crida a la mobilització serena de la ciutadania. "No tinguem por, nosaltres no volíem cap guerra; ells ens han declarat la guerra; la nostra resposta, més que mai, és l'abraçada a la pau, a la llibertat i a la democràcia", va assegurar Sánchez.

A la mitjanit, Sánchez i Cuixart van tornar a prendre la paraula davant del departament d'Economia, megàfon en mà i des de sobre d'un cotxe de la Guàrdia Civil. Van fer llavors una crida a la "mobilització permanent" però van convidar també els manifestants a dissoldre la concentració que ja feia hores que durava.

"Si detecteu algú que actua de manera violenta o actua de manera provocativa, intentant atacar els cossos de seguretat, no permeteu, aïlleu-lo, detecteu-lo i desemmascareu-lo, són els enemics del poble, no som violents, som un poble pacífic i de pau", va assegurar aquella nit Cuixart segons imatges del documental '20-S', produït per Mediapro i que va emetre el 'Sense Ficció' de TV3.

Les reaccions: de la fi de l'autogovern al xoc de trens

Davant dels escorcolls, les detencions i les concentracions ciutadanes, van ser diverses les reaccions polítiques, i amb sensibilitats diferents. El Govern, per boca del llavors president Carles Puigdemont, va denunciar una "suspensió" de l'autogovern en aplicar-se un "estat d'excepció" per part del govern espanyol. En una declaració institucional després d'una reunió extraordinària del consell executiu, Puigdemont va refermar l'1-O i va fer una crida a la ciutadania per donar una resposta "massiva i pacífica" davant de l'actitud "totalitària" de l'Estat. "Les llibertats estan essent suspeses i reprimides", va afegir.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va mostrar el seu suport a les institucions catalanes i va reclamar al llavors president del govern espanyol, Mariano Rajoy, que rectifiqués i aturés la "deriva repressora". Va celebrar el to pacífic de les concentracions i va demanar a la ciutadania "no caure en provocacions". Altres dirigents dels comuns van cridar a mobilitzar-se als carrer per "defensar les institucions, els drets i les llibertat". De fet, des del Podem que liderava Albano Dante Fachin es va acusar l'Estat "d'aplicar de forma encoberta, sense cap debat previ i sense el suport del Congrés, l'article 155; un estat d'excepció". El líder de la formació morada estatal, Pablo Iglesias, va referir-se als detinguts com a "presos polítics".

També va intervenir el primer secretari del PSC, Miquel Iceta. "Cridem els governs català i espanyol a aturar una escalada que ens porta tots al desastre", va afirmar Iceta, que va considerar el 20-S com l'arribada del xoc de trens entre Catalunya i Espanya.

I la líder de Cs a Catalunya, Inés Arrimadas, va defensar que la situació d'aquell dimecres va ser “molt greu”, però no per les detencions d’alts càrrecs i els registres a diferents departaments per part de la Guàrdia Civil, sinó per la “crida a prendre el carrer” als independentistes com a resposta. "És sorprenent que alguns que trituren les sentències judicials i es vanaglorien que ningú els inhabilitarà ara s’enfadin perquè la policia actua o perquè un jutge diu que cal investigar”, va afegir-hi el president del partit taronja, Albert Rivera.

El govern espanyol "desactiva" l'1-O i intervé les finances

Ben avançat el vespre, va reaccionar el govern espanyol. D'entrada via fonts, la Moncloa va afirmar que les operacions policials per decomissar material i les detencions van servir per "desactivar" el referèndum de l'1-O. Poc després va comparèixer l'expresident Mariano Rajoy, que va demanar al Govern que renunciés a l'1-O per "evitar mals majors”. De fet, va apuntar que després de les últimes operacions per impedir-lo, la convocatòria ja era “una quimera impossible”.

Tot plegat va passar el mateix dia que, al migdia, l'exministre d'Hisenda i Funció Pública Cristóbal Montoro va enviar una carta a la interventora general de la Generalitat, Rosa Vidal, en què li va comunicar la intervenció total de les finances de l'executiu català. En la missiva, Montoro va declarar la "no disponibilitat de crèdits" per a noves despeses no relacionades amb serveis bàsics, cosa que suposava la retirada de la gestió d'uns 4.500 milions d'euros.

PUBLICITAT

Comentaris

PUBLICITAT

PUBLICITAT

GARRAF

ALT PENEDÈS

BAIX PENEDÈS

Catalunya-Mon